Temptativa d’història de L’Horiginal

A finals de la dècada de 1990, a Barcelona hi havia una gran agitació de la poesia en viu. L’any 1997, David Castillo i Gabriel Planella, amb l’empenta de Ferran Mascarell, havien fet néixer la Setmana de Poesia de Barcelona per aplegar tot un esperit que corria en cicles com el “Viatge a la Polinèsia” d’Eduard Escoffet, en les programacions del G’s Club que feia Lis Costa al Sidecar, les festes polipoètiques de la Papa de Xavier Sabater, els actes de l’Aula de Poesia de la UB (amb en Jordi Virallonga i l’Eduard Sanahuja al capdavant) o les mil accions que se succeïen en sales d’art, bars i locals associatius. La paraula dita corria des de feia temps per l’underground amb colles com Poesia o Així o La Sopa Negra i s’escampava amb xous quasi humorístics com els dels Accidents Polipoètics o amb accions anarquitzants com les de Jesús Lizano, festes heterodoxes com les de Carles Hac Mor i Ester Xargay, vetllades especulatives a la Sala Metrònom, audicions inacabables a l’Heliogàbal o recitals més sumptuosos al CCCB o a la Fundació “la Caixa”. Jo hi contribuïa des de l’Associació Cultural Container, amb en Víctor Nik i l’Anna Pla, muntant el cicle setmanal del Bar Siena, les trobades a les Golfes de Gràcia o un cicle a l’Ateneu Barcelonès.

Seguir leyendo